Diversos estudis identifiquen les principals motivacions que té un jove per emprendre un negoci i esdevenir empresari, és a dir, per assumir més responsabilitats, més riscos, afrontar una alta dedicació a la feina i, per tant, haver de sacrificar una part important del temps dedicat a la família i a l’oci. Posant tot això sobre la taula, ja es pot intuir que el percentatge de joves catalans que opten per aquest tipus de vida és reduït.
Les motivacions per emprendre poden tenir diversa naturalesa i han anat variant al llarg dels anys. Així com fa anys, la principal motivació era la pròpia necessitat de crear-se un lloc de treball, en els darrers anys de bonança econòmica i, especialment, per haver-se reduït l’atur, aquesta motivació ha anat perdent pes, i havia guanyat protagonisme el fet de voler aprofitar una oportunitat de negoci. En els darrers dos anys però, en els quals la crisi econòmica ha començat a ser incisiva, ha tornat a recobrar protagonisme el fet de crear-se un lloc de treball. Altres motivacions que incideixen en l’emprenedoria són l’ànim de lucre, guanyar independència i la vocació, entre d’altres.
Una vegada coneixem les motivacions cal identificar els factors que influeixen en la motivació i que l’afavoreixen. Els més importants dels quals són: la personalitat de la persona i els seus valors (vocació, imaginació, habilitat per innovar, capacitat de sacrifici, dots per a l’organització, lideratge i dinamisme), l’entorn en què s’ha desenvolupat (haver crescut en l’entorn d’una empresa familiar acostuma a comportar l’absorció natural de l’esperit emprenedor), l’educació i formació rebuda, l’existència d’oportunitats i capacitat per percebre-les, el reconeixement social i mediàtic de la figura de l’emprenedor i l’estat de l’entorn per a emprendre i la conjuntura econòmica.
Així doncs, per fomentar l’esperit emprenedor només cal que entre tots, i sobretot des dels governs, es posin en marxa mesures que afavoreixin els factors i motivacions que s’han esmentat. I això, com més aviat es faci, millor.
Les motivacions per emprendre poden tenir diversa naturalesa i han anat variant al llarg dels anys. Així com fa anys, la principal motivació era la pròpia necessitat de crear-se un lloc de treball, en els darrers anys de bonança econòmica i, especialment, per haver-se reduït l’atur, aquesta motivació ha anat perdent pes, i havia guanyat protagonisme el fet de voler aprofitar una oportunitat de negoci. En els darrers dos anys però, en els quals la crisi econòmica ha començat a ser incisiva, ha tornat a recobrar protagonisme el fet de crear-se un lloc de treball. Altres motivacions que incideixen en l’emprenedoria són l’ànim de lucre, guanyar independència i la vocació, entre d’altres.
Una vegada coneixem les motivacions cal identificar els factors que influeixen en la motivació i que l’afavoreixen. Els més importants dels quals són: la personalitat de la persona i els seus valors (vocació, imaginació, habilitat per innovar, capacitat de sacrifici, dots per a l’organització, lideratge i dinamisme), l’entorn en què s’ha desenvolupat (haver crescut en l’entorn d’una empresa familiar acostuma a comportar l’absorció natural de l’esperit emprenedor), l’educació i formació rebuda, l’existència d’oportunitats i capacitat per percebre-les, el reconeixement social i mediàtic de la figura de l’emprenedor i l’estat de l’entorn per a emprendre i la conjuntura econòmica.
Així doncs, per fomentar l’esperit emprenedor només cal que entre tots, i sobretot des dels governs, es posin en marxa mesures que afavoreixin els factors i motivacions que s’han esmentat. I això, com més aviat es faci, millor.
0 Comments:
Post a Comment