CARTA OBERTA DELS JOVES EMPRESARIS CATALANS ALS CANDIDATS A LES ELECCIONS GENERALS DEL 20-N

Catalunya, 7 de novembre de 2011

Benvolguts/des candidats/es,

Amb motiu de les eleccions a les Corts Generals que se celebraran el proper dia 20 de novembre, ens plau i, a la vegada, ens sentim amb l’obligació de traslladar-los algunes propostes concretes que tenen com a base les inquietuds i opinió dels joves empresaris catalans, a l’espera que les tinguin en consideració i les puguin posar en marxa l’endemà mateix de les eleccions. Són les següents:

1. Acord per un nou pacte fiscal o concert econòmic, que permeti gestionar des de Catalunya els impostos que s’hi recaptin.

2. Flexibilitzar el marc laboral amb la finalitat que les empreses siguin capaces d’adaptar-se, en el menor temps possible, als canviants nivells d’activitat econòmica, i amb la finalitat que això redundi en la generació de nous llocs de treball el més aviat possible.

3. Introduir la cultura emprenedora a les escoles, mitjançant el disseny de programes específics conjuntament amb entitats especialitzades.

4. Fer possible la dació en pagament per emprenedors, que faciliti que aquests puguin disposar d’una segona oportunitat que comptarà amb la garantia de l’experiència adquirida.

5. Mesures que facilitin la incorporació gradual i continuada de joves empresaris en els òrgans de govern de les institucions d’àmbit empresarial i econòmic, on fins ara hi han predominat altres generacions.

6. Mesures que permetin l’accés de les pimes, micro-empreses i autònoms a les diferents fons de finançament.

7. Introduir en l’administració incentius que facilitin l’activitat econòmica i implantació immediata de la finestreta única.

8. Gestió més eficient i més responsable dels recursos públics i, sempre, prenent com a base criteris econòmics i socials reals.

A l’espera que considerin aquestes propostes i, sobretot, que siguin capaços de trobar les fórmules més adequades per portar-les a terme en benefici de la reactivació econòmica que ens ha de permetre poder mantenir l’actual estat de benestar, quedem a la seva disposició.


Jordi Solé i Tuyà
President

Federació d'Associacions de Joves Empresaris i Emprenedors de Catalunya (FAJEEC)

JOVES EMPRESARIS #INDIGNATS ;-(

En els darrers temps, fruit de la crisi econòmica, s’han posat en marxa tota una sèrie de fòrums o àmbits de debat sobre les mesures que caldria aplicar amb la finalitat d’accelerar la reactivació econòmica de Catalunya, els quals s’han sumat a d’altres fòrums de discussió que ja es venien realitzant amb diferent periodicitat a iniciativa de diverses entitats privades.

Addicionalment a aquests, algunes organitzacions com les Cambres de Comerç, patronals i associacions empresarials, també han activat els seus mecanismes per fomentar la generació de propostes sobre accions que s’haurien de portar a terme per sortir de la crisi, i que es canalitzen cap als governs, tot entenent que han de ser aquests els que en liderin la seva execució.

Malauradament però, tant en aquests fòrums de recent creació, com en els òrgans de decisió de les esmentades organitzacions, el col•lectiu dels joves empresaris hi té poca representació. En la majoria de casos hi té una presència que no és més que simbòlica. I, en qualsevol cas, se li atorga menys representació que la que li correspondria pel pes que té aquest col•lectiu en el teixit empresarial.

Allunyant-nos dels tòpics en relació al grau de compromís i implicació dels joves en les institucions, una vegada més posem de relleu que els joves empresaris catalans no volem exercir de mers espectadors de tot el que està passant, sinó que volem assumir un paper actiu i protagonista en tots aquells àmbits de debat, discussió i decisió que s’estan produint en aquests moments, en relació al model econòmic futur que s’està dissenyant pel nostre país. Tenim una ferma voluntat de participar i de ser útils al país, aportant el nostre treball, dedicació, talent i assumint riscos.

Manca de tot sentit que la generació de joves que ara compten entre 30 i 45 anys, probablement la generació més preparada de què disposa el país, sigui exclosa de tots aquests fòrums i s’hagi de resignar a només poder-se implicar en les organitzacions empresarials de caràcter juvenil.

La implicació dels joves en aquestes entitats i fòrums de debat, que podríem anomenar “sèniors”, és del tot necessària doncs contribuiria enormement a la seva dinamització i, en molts casos, facilitaria la seva adaptació als nous temps, a les noves formes de comunicar-se, de prendre decisions, etc. No en va, ens estem referint, molt probablement, a la generació més ben preparada del país.

Ens indigna observar com són només les generacions que ens han portat a la crisi, les que ara tornin a decidir quin ha de ser el terreny de joc futur en el que haurem de ser, precisament els joves empresaris d’avui, els que tindrem la responsabilitat d’haver de gestionar i rendibilitzar les nostres empreses. Volem participar d’aquestes decisions doncs en serem els principals afectats.

Dels joves empresaris d’avui en sortiran els grans empresaris de demà, a través de l’activitat dels quals s’haurà de generar la riquesa que ha de permetre mantenir l’actual estat del benestar.

ELS JOVES EMPRESARIS SÓN L’ESPERANÇA

La sortida de la crisi econòmica només es podrà anticipar amb apostes decidides per la productivitat, la generació real de valor afegit, la cultura emprenedora i el talent del nostres joves.

Serà doncs aquest conjunt de coses el que farà que, en un futur proper, el nostre país torni a generar la riquesa que ha de permetre mantenir i avançar en l’estat del benestar.

Aquesta generació de riquesa futura estarà en les mans dels joves empresaris d’avui, i no tant en les decisions que es puguin prendre des dels governs, tot i que també és clau que des dels governs es prenguin decisions que propiciïn els entorns adequats per fomentar l’activitat emprenedora.

Seran doncs els joves empresaris catalans els que adquiriran un paper protagonista per treure el país de la crisi. I això ho faran amb el seu treball, dedicació, talent i assumint riscos.

I no només em refereixo a aquells que engeguen un projecte empresarial, sinó que també em refereixo a aquells joves que, després d’una, dues o tres generacions, assumeixen la direcció de l’empresa familiar; i també a aquell altre jove que, com autònom, opta per generar, ell mateix, el seu propi lloc de treball.

En qualsevol cas, es tracta de joves desacomplexats i sense prejudicis que, tot i estar atents a les opinions que puguin sorgir del seu entorn, no es deixen influir per aquells comentaris pessimistes que tant sovint traslladaven a l'emprenedor la por al fracàs.

Les ganes de crear coses noves, d’aportar solucions als problemes de la societat actual i de generar valor són les principals motivacions dels joves empresaris d’avui.

Cal que tots siguem conscients que cal que hi hagi gent que creï riquesa i que valorem degudament a qui ho faci, perquè això redunda en benefici de tots.

I TU... JA ETS PRODUCTIU?

La greu depressió econòmica en què està immersa l’economia espanyola i els pocs estímuls que ofereix el govern ZP a les empreses, fan preveure que passarem un llarg i dur període en el què la poca demanda interna no permetrà mantenir una suficient i necessària activitat per moltes empreses.

Per això, la viabilitat de bona part de les empreses catalanes passa per la seva obertura a mercats exteriors, on poder introduir els seus productes, prenent quota de mercat a proveïdor locals o altres agents internacionals.

Poder accedir als mercats exteriors implica -com ja s’ha dit pel dret i pel revés- tenir un elevat grau de competitivitat en tots els àmbits: qualitat del producte, preu, termini d’entrega, servei, etc. I això només és possible si, dins la pròpia empresa, el nivell de productivitat de les persones que hi participen i els procediments que s’hi utilitzen també és elevat.

Espanya és un país on històricament la productivitat ha estat descuidada i menystenida i, inclús, sobre aquest fet s’han generat tota mena de dites populars i acudits –que ara prescindirem de recordar, perquè no és el moment de fer mofa de les mancances que ens han portat a la situació actual-.

En aquest sentit, cal adonar-se que les darreres èpoques de suposada bonança econòmica no s’han fonamentat en la productivitat, sinó en l’especulació, amb una nul•la aportació de valor afegit per part d’aquells que formaven part de la cadena de valor.

Per tant, ara és un moment on cal que tots aquells que formen part de l’empresa incideixin especialment en la consecució de nivells de productivitat elevats, que facin competitiva l’empresa en els mercats exteriors.

Això, no només passa per la implantació de procediments interns eficients per part dels equips directius, sinó que també passa per l’iniciativa individual de cadascun dels treballadors, adoptant una actitud positiva i pro activa, essent conscients que cadascun de nosaltres hem d’assumir una petita part de responsabilitat per fer competitiva la nostra empresa i, tots plegats, treure el nostre país de la crisi.

WHERE IS CATALONIA?

El proper dilluns una delegació de les Joves Cambres de Catalunya, formada per una vintena de joves emprenedors i empresaris, partirem cap al Japó, concretament a la ciutat d’Osaka, on participarà en el Congrés Mundial que celebra anualment la Junior Chamber International. Malauradament encara haurem de fer escala a Amsterdam en no disposar de vols directes des de Barcelona. Però d’això, ja en parlarem un altre dia.

Aquesta entitat catalana és una de les poques que gaudeixen de reconeixement internacional i la seva participació en l’esdeveniment internacional propi més important constitueix la màxima expressió de l’exercici d’aquest dret tant preuat.

Arribats a aquest punt, cal posar de manifest que no més de sis o set territoris d’arreu del món gaudeixen del reconeixement internacional de la Junior Chamber International, essent Catalunya un d’ells. Els camins que han hagut de seguir cadascun d’ells i els motius que els han portat a gaudir d’aquesta condició són ben diferents i cap, repeteixo cap, és idèntic al de Catalunya.

Així doncs, Catalunya participarà, entre més d’un centenar de països, com a membre de ple dret en l’Assembla General, situant-nos físicament entre Canadà i Colòmbia.

Les oportunitats que suposa per la delegació catalana el fet de poder participar en aquest esdeveniment són múltiples i diverses, i passen per exemple pel coneixement d’altres cultures, religions, races i maneres d’afrontar els reptes, tant personals com d’empresa; per ampliar la xarxa de contactes; i formar-se en habilitats directives, entre d’altres.

Però sobretot vull ressaltar l’oportunitat que ens oferiran, no només els joves japonesos, sinó joves d’arreu del món, de contestar-los la pregunta “Where is Catalonia?”. Serà llavors quan, aprofitant l’avinentesa, la nostra delegació tindrà la responsabilitat d’aprofitar una gran oportunitat per transmetre al món, mitjançant el boca-orella, la grandesa del nostre país, de la nostra gent, de les nostres institucions i la identitat pròpia que ens diferencia dels nostres veïns.

També m’agradarà explicar-los que el país del que estem parlant, Catalonia, serà probablement el proper nou estat de la Unió Europea.

VISIÓ DE FUTUR DE ZP vs OBAMA

Aquesta setmana Barack Obama ha anunciat un ampli programa per a la creació d’ocupació als EEUU mitjançant la inversió en infraestructures, concretament en 241.400 quilòmetres de carreteres, 6.400 quilòmetres de ferrocarril i 300 quilòmetres de pistes d’aterratge.

Ja fa un parell d’anys que Rodríguez-Zapatero va optar per fer el mateix, és a dir, crear ocupació mitjançant inversions de l’estat en obra pública. Ell però va preferir invertir els diners, mitjançant els Plans E, en voreres, mobiliari urbà i jardins, entre d’altres. Això, que es va fer a través dels ajuntaments, ha permès inclús que en algun municipi s’hagin destinat aquests diners a coses tant curioses i poc productives com construir una rèplica de la Porta de Brandenburg a Torrejón de Ardoz (Madrid) o una discoteca municipal a Benaguasil (València).

En el decurs d’aquestes obres, tant a EEUU com a Espanya, s’haurà aconseguit crear un important nombre de llocs de treball, permetent mantenir els ingressos a moltes famílies que, d’altra forma, no n’haguessin tingut.

Ara bé, quan aquestes obres estiguin acabades, a Espanya tindrem unes voreres meravelloses, un mobiliari urbà d’últim disseny i algun que altre nou monument extravagant.

Als EEUU, en canvi, tindran noves infraestructures que facilitaran l’activitat econòmica, que milloraran les comunicacions internes i que els permetran aixecar l’economia amb més rapidesa i, per tant, que faran millorar la seva qualitat de vida.

Aquí però, gaudirem d’un fantàstic entorn urbà -parcs, jardins, carrers, etc.-, però ho haurem de fer patint un altíssim atur, una mediocre productivitat com a país i una enorme dificultat de les nostres empreses per competir en els mercats exteriors, perquè mancarem de les infraestructures que no s’han fet i que s’haguessin pogut fer.

Cal exigir als nostres governants que aixequin el cap i que mirin a l’horitzó per tal de visionar el futur del país que estan construint amb les decisions que prenen dia a dia.

QUE NO ENS ENGALIPIN !

El passat 10 de juliol es va produir un fet històric des del punt de vista de la manifestació pública de l’opinió general dels ciutadans de Catalunya. Però serà a les eleccions nacionals que se celebraran la propera tardor quan s’haurà de produir un altre fet històric, aquesta vegada però, de decisió dels ciutadans del nostre país. Serà doncs aquest moment, el que realment tindrà transcendència i pot fer canviar el rumb del país.

L’estat espanyol, a través del seu TC, ens ha tancat definitivament el camí del mig, aquell que permetia a Catalunya, anar avançant en les seves legítimes aspiracions de major autogovern dins l’estat espanyol.

Arribats a aquest punt, els grans objectius de país, com és el d’obtenir un major autogovern, sense més límits que els que lliurement hi posi el propi poble, han de ser plantejats i treballats des de l’eficiència i la discreció. I, per això, no hi ajuda gens el soroll que fan els micro-partits suposadament independentistes que afloren setmana rere setmana com rovellons. Algú es pot creure que algun d’aquests partits ens portarà la independència?

Caldrà doncs valorar bé quins partits ens ofereixen una catalanitat contrastada, independència de cap altre partit estatal, capacitat real per governar amb estabilitat -que és el que ara es necessita- i un ampli suport de la ciutadania.

Per afrontar doncs el nou escenari que se’ns presenta caldrà que els governants del nostre país siguin valents, però també serà clau que els puguem dotar d’un ampli suport ciutadà, expressat a les urnes, que els aporti la legitimitat i força necessàries per negociar on convingui, en representació de tot el país, amb fermesa.

És per això, que tots plegats, a les properes eleccions nacionals, hem de fer un sentit exercici de responsabilitat i escollir l’opció que més convingui a Catalunya, defugint d’aquells moviments que avui hi són i demà ja no hi són. Que no ens engalipin !

L’EMPRESARI I LES ASSEGURANCES DE TIPUS D’INTERÈS

Sota un suposat interès per l’empresa, en els darrers tres o quatre anys, moltes entitats financeres han aconseguit col•locar en nombroses empreses tot un seguit de productes derivats, més o menys complexos, amb l’argument que es tractava d’assegurances de tipus d’interès que protegien l’empresa davant de probables increments de tipus que s’havien de produir en els següents anys.

Donada la complexitat del producte, al qual també s’hi referien amb denominacions com swap o permuta financera, la legislació ja obligava a les entitats financeres a obtenir del seu client, signat prèviament, un contracte marc d’operacions financeres (CMOF) en virtut del qual el signant manifestava, a la pràctica, ser un expert financer.

En molts casos, el producte era tant complicat d’entendre que ni el propi empleat de banca que l’oferia era capaç de respondre els dubtes de l’empresari sense posar-se vermell. Algunes entitats inclús recomanaven contractar aquest producte per tal que “l’empresari pugués dormir tranquil”.

Així doncs, perquè han contractat aquest tipus de productes les empreses? Per què no contractaven, en canvi, assegurances per cobrir altres tipus de riscos més coherents, com ara una possible davallada de les vendes, la morositat o l’increment del preu del combustible entre d’altres?

Probablement ho han fet empeses per la pressió a la que eren sotmeses per part de l’entitat financera que havia de renovar o atorgar una necessària línia de crèdit i que ho condicionava a la contractació, a la vegada, d’una d’aquestes assegurances de tipus d’interès.

El perill d’aquests productes rau en què si no es produeix el sinistre (increment dels tipus d’interès), la prima que es paga, és a dir, el cost per l’empresa, pot ser elevadíssim. En cap altra tipus d’assegurança (vehicle, responsabilitat civil, indústria, etc.) la prima que es paga provoca tanta reacció adversa de l’empresari.

Al final, tot i que tècnicament sí que constitueix una assegurança, el que hi ha al darrera és una aposta. Una aposta entre l’empresa i l’entitat financera amb la que es pot guanyar o perdre molt. Quan guanya l’empresa, perd d’entitat financera. I quan guanya l’entitat financera, perd l’empresa (com ha acabat passant en la majoria de casos).

Algú pensava guanyar una aposta sobre evolució dels tipus d’interès contra un dels agents del propi mercat financer que, per tant, té més informació que la de què disposa l’empresa? Quan l’empresa ha perdut aquestes apostes, l’empresari ha tingut la sensació d’haver estat enganyat.

Si vostè és empresari i, per tant, domina un ofici o negoci (fabricar sabates, transportar mercaderies, vendre roba, etc.) perquè involucra el seu negoci en apostes de tipus financer?

Aquestes errades del passat ens haurien de servir, com a mínim, per adonar-nos que cal que cadascú es dediqui a allò que domina i no ser tant pretenciosos volent obtenir beneficis en negocis que no coneixem.

SOM UNA NACIÓ. NOSALTES DECIDIM.

La sentència del Tribunal Constitucional ha tocat parts molts substancials de l’Estatut de Catalunya votat pels catalans el 18 de juny de 2006. Ha afectat la seva columna vertebral, el seu nucli dur: la nació, la llengua, el finançament, les competències i el seu blindatge.

Estem davant una actitud clarament contrària al que ha de ser una interpretació flexible i oberta de la Constitució. El pacte constitucional de 1978 ha quedat tocat amb aquesta sentència.

En aquestes circumstàncies és quan els països han de demostrar que tenen caràcter. Si som una nació, i ho som, ara hem de demostrar-ho i exercir com a tal.

És per això, que em sumo al post unitari per demanar la participació en la manifestació convocada per Òmnium Cultural, el proper dissabte 10 juliol a les 6 de la tarda, en defensa de la dignitat del nostre país sota el lema “Som una nació. Nosaltres decidim”.

Ara més que mai, Catalunya ens necessita. Cal que la gent sortim al carrer per la nostra dignitat nacional, pels nostres drets i per fer-nos respectar com el que som: una nació amb mil anys d’història que ho vol seguir sent en el futur.

Visca Catalunya!

COM PODEM FOMENTAR L’ESPERIT EMPRENEDOR DELS NOSTRES JOVES?

Diversos estudis identifiquen les principals motivacions que té un jove per emprendre un negoci i esdevenir empresari, és a dir, per assumir més responsabilitats, més riscos, afrontar una alta dedicació a la feina i, per tant, haver de sacrificar una part important del temps dedicat a la família i a l’oci. Posant tot això sobre la taula, ja es pot intuir que el percentatge de joves catalans que opten per aquest tipus de vida és reduït.

Les motivacions per emprendre poden tenir diversa naturalesa i han anat variant al llarg dels anys. Així com fa anys, la principal motivació era la pròpia necessitat de crear-se un lloc de treball, en els darrers anys de bonança econòmica i, especialment, per haver-se reduït l’atur, aquesta motivació ha anat perdent pes, i havia guanyat protagonisme el fet de voler aprofitar una oportunitat de negoci. En els darrers dos anys però, en els quals la crisi econòmica ha començat a ser incisiva, ha tornat a recobrar protagonisme el fet de crear-se un lloc de treball. Altres motivacions que incideixen en l’emprenedoria són l’ànim de lucre, guanyar independència i la vocació, entre d’altres.

Una vegada coneixem les motivacions cal identificar els factors que influeixen en la motivació i que l’afavoreixen. Els més importants dels quals són: la personalitat de la persona i els seus valors (vocació, imaginació, habilitat per innovar, capacitat de sacrifici, dots per a l’organització, lideratge i dinamisme), l’entorn en què s’ha desenvolupat (haver crescut en l’entorn d’una empresa familiar acostuma a comportar l’absorció natural de l’esperit emprenedor), l’educació i formació rebuda, l’existència d’oportunitats i capacitat per percebre-les, el reconeixement social i mediàtic de la figura de l’emprenedor i l’estat de l’entorn per a emprendre i la conjuntura econòmica.

Així doncs, per fomentar l’esperit emprenedor només cal que entre tots, i sobretot des dels governs, es posin en marxa mesures que afavoreixin els factors i motivacions que s’han esmentat. I això, com més aviat es faci, millor.

CATALUNYA HA DE FACILITAR L’ACTIVITAT EMPRENEDORA

Catalunya sempre ha estat un país d’emprenedors. La seva gent s’ha caracteritzat per la seva capacitat de treball, sacrifici i interès per la feina ben feta.

En la conjuntura econòmica actual, l’activitat emprenedora recobra interès en constituir una de les principals formes de generar autoocupació i ocupació per a d’altres.

Cal considerar que un país de gent emprenedora esdevé un país que té diversificades les seves fonts de generació d’ocupació, de riquesa i d’innovació. Tot això constitueix una certa protecció davant dels perills que se’ns podrien presentar en una futura davallada de l’activitat econòmica, decisions empresarials que portin a deslocalització de grans centres de treball fora de Catalunya, etc.

Hem de ser conscients que emprendre és una alternativa professional a considerar seriosament en moments de crisi.

En els propers anys es viurà en un escenari de crisi econòmica amb altes taxes d’atur. Per aquest motiu, el fet emprenedor esdevindrà una de les opcions interessants per generar autoocupació.

Donat que inevitablement en els propers anys es produiran algunes situacions que poden incidir negativament en l’activitat emprenedora, com ara les dificultats que hi haurà per accedir al finançament i la influència negativa dels nombrosos casos de tancament d’empreses sobre la motivació per emprendre, adquiriran especial rellevància les polítiques de foment de l’emprenedoria que es puguin portar a terme des dels governs.

UNA ALTRA GENERACIÓ PERDUDA?

La societat catalana va dotar-se en el seu dia de moltes entitats amb voluntat de construcció de país, a les que s’hi van incorporar persones de vàlua i compromís reconeguts. En molts casos, una bona part d’aquelles persones encara ara continuen formant part dels òrgans de govern d’aquestes entitats.

Sovint hem sentit que sempre hi ha els mateixos a tot arreu. És un estrany fenomen el fet que persones d’avançada edat i que ja porten desenes d’anys en els òrgans de direcció d’aquestes organitzacions, mantinguin la voluntat de romandre-hi encara més temps. Això provoca “un tap” que impedeix de participar-hi a persones joves amb talent i idees fresques.

Actualment hi ha tota una generació que no hi participa. Es tracta de la generació nascuda als anys setanta, que avui tenen entre trenta i quaranta anys. Si ens mantenim impassibles, aquesta pot ser una generació perduda que no haurà tingut l’oportunitat de participar en les decisions més importants y de contribuir a la reconstrucció del país.

Es tracta d’una generació preparada, que ha crescut en un entorn de canvi constant, avesada a les noves tecnologies i xarxes socials, que ha viatjat i que és conscient de la globalització, que té la capacitat per aplicar noves tècniques en la gestió i, en definitiva, que disposa del just equilibri entre il•lusió i maduresa.

No es tracta d’una generació conformista, sinó que ha manifestat reiteradament la seva voluntat de participar en les decisions i d’influir-hi. En aquest sentit, en no ser-li possible involucrar-se en les entitats “sèniors”, ha optat per involucrar-se en entitats juvenils anàlogues, com ara les associacions de joves empresaris, les branques juvenils dels partits polítics i de les organitzacions sindicals, les joves cambres, etc. Això és només una mostra de la iniciativa, voluntat i capacitat d’assumir responsabilitats d’aquesta generació.

Alguns dels actuals actors de l’escena econòmica i empresarial del país ja ha manifestat públicament que cal una renovació generacional en l’economia catalana.

No té sentit que només fem els relleus generacionals cada trenta anys, convé que això sigui una constant i que diferents generacions puguin conviure en els òrgans de govern per tal d’enriquir-ne els diferents punts de vista i facilitar-ne un relleu gradual i permanent.

Tenim al davant nous reptes sense precedents, que precisen de nova gent, noves idees i noves formes de fer les coses. No volem haver d’explicar als nostres néts que “nosaltres ens vàrem trobar un tap”. Aquesta generació ha de passar de la reflexió a l’acció.

Publicat a:
La Vanguardia Digital
Butlletí Fundació Catalunya Oberta
El 3 de Vuit
e-Info&News JCI Catalunya