La reestructuració del sistema bancari espanyol a partir de l'esclat de la crisi financera l'estiu de 2007, s'ha dut a terme a partir d'intervencions per part del govern central i perquè des del Banc Central Europeu s'han marcat majors exigències de solvència dels balanços de les entitats financeres.
Aquesta primera reestructuració ha deixat un panorama bancari dividit en tres grans grups d'entitats en funció de la seva dimensió: en el primer hi trobem a les entitats de major tamany com el Banc Santander, BBVA i Caixabank.
Per sota d'aquestes, hi trobem a un altre reduït grup de bancs de mitjana dimensió com el Banc Popular, Bankia i Sabadell. Totes tres entitats compten amb un rating de "no inversió" (non investment grade) per part de les agències de qualificació de rating Standard & Poors, Moody's i Fitch, que les consideren de risc especulatiu. I, per tant, això les posa contra les cordes en un escenari d'estancament del sector financer.
I per sota de totes aquestes, se situen una sèrie d'entitats de menor dimensió, com ara Bankinter, Ibercaja, Kutxabank, Banco Mare Nostrum i algunes més. Les quals, salvant-ne únicament a Bankinter, tindran veritables dificultats per ser sostenibles a llarg termini per sí soles.
Aquest escenari propiciarà una nova onada de fusions durant el 2016 que, en aquesta ocasió, vindrà, no tant per la intervenció de governs i bancs centrals sinó perquè l'activitat bancària no creixerà el suficient i perquè es mantindran els baixos marges del negoci. A la banca ja no li queden gaires més opcions que les fusions per guanyar més dimensió que els aporti més eficiència i rendibilitat i, també, per generar valor als seus accionistes. Això, novament, vindrà acompanyat de nous tancaments d'oficines i acomiadaments.
Addicionalment, en aquesta ocasió, inclús podrem trobar-nos amb fusions transfrontereres que, a més a més, aportarien una interessant diversificació del risc. Des del govern de l'estat s'està pressionant a la UE per tal que elimini les barreres que encara dificulten aquest tipus de fusions.
A la vista d'aquest escenari, resulta altament recomanable que les empreses aprofitin aquests mesos per diversificar el seu pool bancari, en el sentit d'incorporar-hi a noves entitats, i tenir així preparada l'empresa per aquesta nova onada de fusions i de previsibles noves retallades de límits de finançament.
Aquesta primera reestructuració ha deixat un panorama bancari dividit en tres grans grups d'entitats en funció de la seva dimensió: en el primer hi trobem a les entitats de major tamany com el Banc Santander, BBVA i Caixabank.
Per sota d'aquestes, hi trobem a un altre reduït grup de bancs de mitjana dimensió com el Banc Popular, Bankia i Sabadell. Totes tres entitats compten amb un rating de "no inversió" (non investment grade) per part de les agències de qualificació de rating Standard & Poors, Moody's i Fitch, que les consideren de risc especulatiu. I, per tant, això les posa contra les cordes en un escenari d'estancament del sector financer.
I per sota de totes aquestes, se situen una sèrie d'entitats de menor dimensió, com ara Bankinter, Ibercaja, Kutxabank, Banco Mare Nostrum i algunes més. Les quals, salvant-ne únicament a Bankinter, tindran veritables dificultats per ser sostenibles a llarg termini per sí soles.
Aquest escenari propiciarà una nova onada de fusions durant el 2016 que, en aquesta ocasió, vindrà, no tant per la intervenció de governs i bancs centrals sinó perquè l'activitat bancària no creixerà el suficient i perquè es mantindran els baixos marges del negoci. A la banca ja no li queden gaires més opcions que les fusions per guanyar més dimensió que els aporti més eficiència i rendibilitat i, també, per generar valor als seus accionistes. Això, novament, vindrà acompanyat de nous tancaments d'oficines i acomiadaments.
Addicionalment, en aquesta ocasió, inclús podrem trobar-nos amb fusions transfrontereres que, a més a més, aportarien una interessant diversificació del risc. Des del govern de l'estat s'està pressionant a la UE per tal que elimini les barreres que encara dificulten aquest tipus de fusions.
A la vista d'aquest escenari, resulta altament recomanable que les empreses aprofitin aquests mesos per diversificar el seu pool bancari, en el sentit d'incorporar-hi a noves entitats, i tenir així preparada l'empresa per aquesta nova onada de fusions i de previsibles noves retallades de límits de finançament.
0 Comments:
Post a Comment