En el decurs dels darrers segles el
poble català ha tingut l’oportunitat de demostrar, en reiterades ocasions, la
seva capacitat de superar adversitats. I això ho hem hagut de fer en més
ocasions que les que haguéssim desitjat, i en moltes més ocasions que amb les
què s’han trobat al llarg de la història altres pobles del nostre entorn. I, en
totes les ocasions, amb imaginació, treball i constància hem estat capaços de
construir, i de reconstruir, una societat avançada.
Aquests precedents han imprès un marcat caràcter a la nostra gent i han configurat un entorn empresarial que avui atresora importants actius i valors.
No és casualitat que Catalunya es trobi entre els territoris més emprenedors d’Europa. No és casualitat que avui la nostra economia sigui la més exportadora de l’actual estat. No és casualitat que algunes empreses catalanes es trobin entre les més innovadores del món. No és casualitat que l’economia catalana sigui una de les més diversificades, on cap sector té un pes superior al 17% del total de la producció.
No és casualitat que la Comissió Europea ja s’hagi compromès a tirar endavant el corredor mediterrani, malgrat totes les adversitats, i que en els darrers dies hagi incorporat per primera vegada l’Agenda Catalana del Corredor Mediterrani al document d’estudi de les futures inversions. A més, en els darrers quinze anys Catalunya ha fet un salt molt gran a nivell europeu, com ho demostra el fet que, tot i representar només l’1,5% de la població europea, tingui el 7,4% de les millors universitats més joves de 50 anys, capti el 3,4% de recursos competitius del Consell Europeu de Recerca i produeixi el 3% de les publicacions científiques.
Res és casualitat. És fruit de les capacitats que té la nostra economia, per les necessitats d’espavilar-se que, en altres temps, ja havien patit els nostres empresaris. Hem adquirit unes habilitats i valors que avui ens resulten especialment útils: esperit comerciant, capacitat de treball, responsabilitat i compromís amb el nostre entorn. Un exemple d’això en són uns quants empresaris del nostre Gran Penedès, que compta amb empresaris (petits i grans) que han aconseguit “empeltar” la cultura empresarial i que avui tenen continuïtat en sectors expansius com són el vitivinícola, el de l’alimentació i els dels serveis a les persones, amb una forta dosi d’imaginació però també d’innovació i d’estima al seu territori, i amb una genètica sempre competitiva i mai resignada.
Perquè els empresaris catalans han demostrat al llarg de molts anys que s’han sabut adaptar als canvis constants i ràpids, desenvolupant estratègies d’especialització, i apostant per la innovació i la sortida a nous mercats. Per això, si ara cal tornar-ho a fer, si cal tornar-nos a adaptar, no tenim cap dubte que serem capaços de fer-ho i adaptar-nos als nous escenaris, siguin els que siguin.
Els empresaris, per definició, som persones que hem optat per regir el nostre propi destí, assumint el risc que porta implícit. Per tant, quan observem que la nostra societat també es planteja precisament això, és a dir, regir el seu propi destí, no podem fer altra cosa que mostrar-li, no només el nostre màxim respecte, sinó també la nostra admiració.
Aquests precedents han imprès un marcat caràcter a la nostra gent i han configurat un entorn empresarial que avui atresora importants actius i valors.
No és casualitat que Catalunya es trobi entre els territoris més emprenedors d’Europa. No és casualitat que avui la nostra economia sigui la més exportadora de l’actual estat. No és casualitat que algunes empreses catalanes es trobin entre les més innovadores del món. No és casualitat que l’economia catalana sigui una de les més diversificades, on cap sector té un pes superior al 17% del total de la producció.
No és casualitat que la Comissió Europea ja s’hagi compromès a tirar endavant el corredor mediterrani, malgrat totes les adversitats, i que en els darrers dies hagi incorporat per primera vegada l’Agenda Catalana del Corredor Mediterrani al document d’estudi de les futures inversions. A més, en els darrers quinze anys Catalunya ha fet un salt molt gran a nivell europeu, com ho demostra el fet que, tot i representar només l’1,5% de la població europea, tingui el 7,4% de les millors universitats més joves de 50 anys, capti el 3,4% de recursos competitius del Consell Europeu de Recerca i produeixi el 3% de les publicacions científiques.
Res és casualitat. És fruit de les capacitats que té la nostra economia, per les necessitats d’espavilar-se que, en altres temps, ja havien patit els nostres empresaris. Hem adquirit unes habilitats i valors que avui ens resulten especialment útils: esperit comerciant, capacitat de treball, responsabilitat i compromís amb el nostre entorn. Un exemple d’això en són uns quants empresaris del nostre Gran Penedès, que compta amb empresaris (petits i grans) que han aconseguit “empeltar” la cultura empresarial i que avui tenen continuïtat en sectors expansius com són el vitivinícola, el de l’alimentació i els dels serveis a les persones, amb una forta dosi d’imaginació però també d’innovació i d’estima al seu territori, i amb una genètica sempre competitiva i mai resignada.
Perquè els empresaris catalans han demostrat al llarg de molts anys que s’han sabut adaptar als canvis constants i ràpids, desenvolupant estratègies d’especialització, i apostant per la innovació i la sortida a nous mercats. Per això, si ara cal tornar-ho a fer, si cal tornar-nos a adaptar, no tenim cap dubte que serem capaços de fer-ho i adaptar-nos als nous escenaris, siguin els que siguin.
Els empresaris, per definició, som persones que hem optat per regir el nostre propi destí, assumint el risc que porta implícit. Per tant, quan observem que la nostra societat també es planteja precisament això, és a dir, regir el seu propi destí, no podem fer altra cosa que mostrar-li, no només el nostre màxim respecte, sinó també la nostra admiració.
0 Comments:
Post a Comment