Aquesta setmana Barack Obama ha anunciat un ampli programa per a la creació d’ocupació als EEUU mitjançant la inversió en infraestructures, concretament en 241.400 quilòmetres de carreteres, 6.400 quilòmetres de ferrocarril i 300 quilòmetres de pistes d’aterratge.
Ja fa un parell d’anys que Rodríguez-Zapatero va optar per fer el mateix, és a dir, crear ocupació mitjançant inversions de l’estat en obra pública. Ell però va preferir invertir els diners, mitjançant els Plans E, en voreres, mobiliari urbà i jardins, entre d’altres. Això, que es va fer a través dels ajuntaments, ha permès inclús que en algun municipi s’hagin destinat aquests diners a coses tant curioses i poc productives com construir una rèplica de la Porta de Brandenburg a Torrejón de Ardoz (Madrid) o una discoteca municipal a Benaguasil (València).
En el decurs d’aquestes obres, tant a EEUU com a Espanya, s’haurà aconseguit crear un important nombre de llocs de treball, permetent mantenir els ingressos a moltes famílies que, d’altra forma, no n’haguessin tingut.
Ara bé, quan aquestes obres estiguin acabades, a Espanya tindrem unes voreres meravelloses, un mobiliari urbà d’últim disseny i algun que altre nou monument extravagant.
Als EEUU, en canvi, tindran noves infraestructures que facilitaran l’activitat econòmica, que milloraran les comunicacions internes i que els permetran aixecar l’economia amb més rapidesa i, per tant, que faran millorar la seva qualitat de vida.
Aquí però, gaudirem d’un fantàstic entorn urbà -parcs, jardins, carrers, etc.-, però ho haurem de fer patint un altíssim atur, una mediocre productivitat com a país i una enorme dificultat de les nostres empreses per competir en els mercats exteriors, perquè mancarem de les infraestructures que no s’han fet i que s’haguessin pogut fer.
Cal exigir als nostres governants que aixequin el cap i que mirin a l’horitzó per tal de visionar el futur del país que estan construint amb les decisions que prenen dia a dia.
Ja fa un parell d’anys que Rodríguez-Zapatero va optar per fer el mateix, és a dir, crear ocupació mitjançant inversions de l’estat en obra pública. Ell però va preferir invertir els diners, mitjançant els Plans E, en voreres, mobiliari urbà i jardins, entre d’altres. Això, que es va fer a través dels ajuntaments, ha permès inclús que en algun municipi s’hagin destinat aquests diners a coses tant curioses i poc productives com construir una rèplica de la Porta de Brandenburg a Torrejón de Ardoz (Madrid) o una discoteca municipal a Benaguasil (València).
En el decurs d’aquestes obres, tant a EEUU com a Espanya, s’haurà aconseguit crear un important nombre de llocs de treball, permetent mantenir els ingressos a moltes famílies que, d’altra forma, no n’haguessin tingut.
Ara bé, quan aquestes obres estiguin acabades, a Espanya tindrem unes voreres meravelloses, un mobiliari urbà d’últim disseny i algun que altre nou monument extravagant.
Als EEUU, en canvi, tindran noves infraestructures que facilitaran l’activitat econòmica, que milloraran les comunicacions internes i que els permetran aixecar l’economia amb més rapidesa i, per tant, que faran millorar la seva qualitat de vida.
Aquí però, gaudirem d’un fantàstic entorn urbà -parcs, jardins, carrers, etc.-, però ho haurem de fer patint un altíssim atur, una mediocre productivitat com a país i una enorme dificultat de les nostres empreses per competir en els mercats exteriors, perquè mancarem de les infraestructures que no s’han fet i que s’haguessin pogut fer.
Cal exigir als nostres governants que aixequin el cap i que mirin a l’horitzó per tal de visionar el futur del país que estan construint amb les decisions que prenen dia a dia.
0 Comments:
Post a Comment