Explica un destacat polític català, que no fa massa dies va tenir l’oportunitat de conversar amb un pagès de Guardiola de Font-Rubí (Penedès), el qual li va donar el seu particular punt de vista sobre el fenomen provocat per les hipoteques subprime.
Diu així… Imaginem-nos que tenim un gran cistell de pomes. Totes elles fan molt de goig, excepte un parell o tres que es veuen una mica tacades o podrides. Si volem mantenir el cistell només amb fruita de bona qualitat, ens serà fàcil d’identificar la fruita tarada i treure-la.
Imaginem-nos ara que, enlloc de tenir pomes senceres, el que tenim són pomes tallades a troços. Bé doncs, ara ja no serà tant fàcil identificar i treure els troços que estan en mal estat, però si som una mica entesos i hàbils, podem arribar a aconseguir-ho.
Imaginem-nos ara que, en el seu lloc, el que tenim és una macedònia amb tota mena de fruita ben tallada. En aquest cas, serà molt difícil de solucionar el problema i poder identificar i treure la fruita que es troba en mal estat.
Però imaginem-nos ara, que el que tenim és una melmelada de fruites. En aquest supòsit, resulta del tot impossible identificar la fruita podrida.
Aquesta era l’exposició del pagès i certament il•lustra molt bé què ha passat amb les hipoteques subprime.
Actualment, un dels problemes que resulten molt difícils de solventar per alleugerar la crisi focalitzant-nos en el seu origen, és precisament la dificultat per identificar on són i qui té les hipoteques subprime.
Resulta que els bancs i agències hipotecàries van titularitzar (agrupar en paquets) aquestes hipoteques subprime, van vendre aquests paquets, el banc o empresa que els va comprar va dividir el paquet per barrejar-lo amb altres productes financers amb la intenció de diversificar el risc i de fer el paquet més atractiu, va vendre aquest nou paquet, l’empresa que el va comprar el va tornar a dividir i, a la vegada, el va tornar a mesclar amb altres productes financers de diversa naturalesa, risc i objectius, que va tornar a vendre. I així successivament i fins la data d’avui.
Bé doncs, el resultat de tot això, és que avui tenim un gran pot de melmelada, de la que sabem amb tota certesa que conté fruita podrida, però no ens queda altre remei que anar-nos-la menjant, cullerada rera cullerada fins que s’acabi el pot, i confiant que ens faci el mínim mal de ventre.
0 Comments:
Post a Comment