En la seva “Carta oberta a Vilafranca” diu l’exalcalde Romero (PSC) que el pacte que ha portat al Pere Regull (CiU) a l’alcaldia de Vilafranca s’ha fet “d’esquena a la ciutadania”.
En aquest punt val la pena recordar que en tres ocasions, en tres, els vilafranquins s’han trobat amb canvis d’alcaldes socialistes que no havien escollit. La primera vegada va ser l’any 1986 quan, a mitja legislatura, el Fèlix Sogas va cedir l’alcaldia al Joan Aguado. Més tard, l’any 2004 el propi Joan Aguado feia el mateix amb el Marcel Esteve. I en les darreres setmanes, per tercera vegada, es produïa el traspàs del Marcel Esteve al Francisco Romero. No recordo que, en cap d’aquests casos, la ciutadania es pogués pronunciar sobre aquests canvis.
El PSC no només no ha respectat les decisions preses pels ciutadans de Vilafranca en les urnes, sinó que ens ha pres per tontos, i ens ha aconseguit fer empassar, per tres vegades, tres alcaldes que no havíem escollit.
Almenys aquesta vegada, el canvi es produeix pel sentit de responsabilitat de qui, des de l’oposició, observa la incompetència de qui governa, busca els suports necessaris, i s’ofereix a posar-se al capdavant d’un vaixell que anava a la deriva.
Per altra banda, és curiós veure com fins el dia d’avui, el poble de Vilafranca, en eleccions democràtiques, no ha optat mai per canviar l’alcalde que governava en el moment de les eleccions, però els interessos particulars dels alcaldes i candidats de cada moment, i sobretot els interessos partidistes del PSC, sí que han motivat tres canvis d’alcalde fora de períodes electorals.
Esperem que la feina que durà a terme a partir d’ara el nou alcalde Pere Regull sigui el motiu que mogui al poble de Vilafranca, en les properes eleccions, a optar, una vegada més, per no canviar l’alcalde.
En aquest punt val la pena recordar que en tres ocasions, en tres, els vilafranquins s’han trobat amb canvis d’alcaldes socialistes que no havien escollit. La primera vegada va ser l’any 1986 quan, a mitja legislatura, el Fèlix Sogas va cedir l’alcaldia al Joan Aguado. Més tard, l’any 2004 el propi Joan Aguado feia el mateix amb el Marcel Esteve. I en les darreres setmanes, per tercera vegada, es produïa el traspàs del Marcel Esteve al Francisco Romero. No recordo que, en cap d’aquests casos, la ciutadania es pogués pronunciar sobre aquests canvis.
El PSC no només no ha respectat les decisions preses pels ciutadans de Vilafranca en les urnes, sinó que ens ha pres per tontos, i ens ha aconseguit fer empassar, per tres vegades, tres alcaldes que no havíem escollit.
Almenys aquesta vegada, el canvi es produeix pel sentit de responsabilitat de qui, des de l’oposició, observa la incompetència de qui governa, busca els suports necessaris, i s’ofereix a posar-se al capdavant d’un vaixell que anava a la deriva.
Per altra banda, és curiós veure com fins el dia d’avui, el poble de Vilafranca, en eleccions democràtiques, no ha optat mai per canviar l’alcalde que governava en el moment de les eleccions, però els interessos particulars dels alcaldes i candidats de cada moment, i sobretot els interessos partidistes del PSC, sí que han motivat tres canvis d’alcalde fora de períodes electorals.
Esperem que la feina que durà a terme a partir d’ara el nou alcalde Pere Regull sigui el motiu que mogui al poble de Vilafranca, en les properes eleccions, a optar, una vegada més, per no canviar l’alcalde.
0 Comments:
Post a Comment