A partir del dinar-tertúlia amb joves empresaris de l'Alt Penedès en el que vaig tenir l’oportunitat de participar aquesta setmana, em venen al cap moltes reflexions sobre la necessitat que un govern ha d’entendre el país com una empresa, amb alguns matisos, però amb certs criteris d’empresa.
En referència al ‘Plan E’ cal dir que cap empresari amb una mica de seny hagués endeutat el país, al nivell que ho ha fet el govern central, per inversions en obres supèrflues i, moltes d’elles, innecessàries, amb l’única finalitat de generar llocs de treball eventuals de curta durada.
Aquest endeutament limitarà moltes de les futures inversions estratègiques i realment necessàries que s’haurien de posar en marxa en els propers anys.
Per altra banda, hem d’entendre que un país competeix en el món globalitzat amb d’altres països, tal com ho fa una empresa en el mercat. Molt apel·len els governs a la productivitat de les empreses però, i si parlem de la productivitat del país? És productivitat tenir milions de persones cobrant subsidis diversos i sense fer cap acció que aporti valor a l’estat?
Convé motivar la gent a generar riquesa i, en canvi, el govern fomenta la inactivitat a base d’aquests subsidis indefinits.
Si una empresa destinés tots els beneficis en sous, a curt termini els treballadors estarien molt contents i motivats però, a la llarga, l’empresa no seria viable. Així és com el govern gestiona aquest país en detriment de tots.
És cert que l’estat no és ben bé una empresa, però si s’apliquessin un mínim de criteris empresarials, tots, i repeteixo, tots, aniríem més bé.
Però, malauradament, els qui ens governen prenen decisions en base a criteris electorals i no en termes de gestió de país.
En referència al ‘Plan E’ cal dir que cap empresari amb una mica de seny hagués endeutat el país, al nivell que ho ha fet el govern central, per inversions en obres supèrflues i, moltes d’elles, innecessàries, amb l’única finalitat de generar llocs de treball eventuals de curta durada.
Aquest endeutament limitarà moltes de les futures inversions estratègiques i realment necessàries que s’haurien de posar en marxa en els propers anys.
Per altra banda, hem d’entendre que un país competeix en el món globalitzat amb d’altres països, tal com ho fa una empresa en el mercat. Molt apel·len els governs a la productivitat de les empreses però, i si parlem de la productivitat del país? És productivitat tenir milions de persones cobrant subsidis diversos i sense fer cap acció que aporti valor a l’estat?
Convé motivar la gent a generar riquesa i, en canvi, el govern fomenta la inactivitat a base d’aquests subsidis indefinits.
Si una empresa destinés tots els beneficis en sous, a curt termini els treballadors estarien molt contents i motivats però, a la llarga, l’empresa no seria viable. Així és com el govern gestiona aquest país en detriment de tots.
És cert que l’estat no és ben bé una empresa, però si s’apliquessin un mínim de criteris empresarials, tots, i repeteixo, tots, aniríem més bé.
Però, malauradament, els qui ens governen prenen decisions en base a criteris electorals i no en termes de gestió de país.
0 Comments:
Post a Comment