5 de març del 2010

UNA ALTRA GENERACIÓ PERDUDA?

La societat catalana va dotar-se en el seu dia de moltes entitats amb voluntat de construcció de país, a les que s’hi van incorporar persones de vàlua i compromís reconeguts. En molts casos, una bona part d’aquelles persones encara ara continuen formant part dels òrgans de govern d’aquestes entitats.

Sovint hem sentit que sempre hi ha els mateixos a tot arreu. És un estrany fenomen el fet que persones d’avançada edat i que ja porten desenes d’anys en els òrgans de direcció d’aquestes organitzacions, mantinguin la voluntat de romandre-hi encara més temps. Això provoca “un tap” que impedeix de participar-hi a persones joves amb talent i idees fresques.

Actualment hi ha tota una generació que no hi participa. Es tracta de la generació nascuda als anys setanta, que avui tenen entre trenta i quaranta anys. Si ens mantenim impassibles, aquesta pot ser una generació perduda que no haurà tingut l’oportunitat de participar en les decisions més importants y de contribuir a la reconstrucció del país.

Es tracta d’una generació preparada, que ha crescut en un entorn de canvi constant, avesada a les noves tecnologies i xarxes socials, que ha viatjat i que és conscient de la globalització, que té la capacitat per aplicar noves tècniques en la gestió i, en definitiva, que disposa del just equilibri entre il•lusió i maduresa.

No es tracta d’una generació conformista, sinó que ha manifestat reiteradament la seva voluntat de participar en les decisions i d’influir-hi. En aquest sentit, en no ser-li possible involucrar-se en les entitats “sèniors”, ha optat per involucrar-se en entitats juvenils anàlogues, com ara les associacions de joves empresaris, les branques juvenils dels partits polítics i de les organitzacions sindicals, les joves cambres, etc. Això és només una mostra de la iniciativa, voluntat i capacitat d’assumir responsabilitats d’aquesta generació.

Alguns dels actuals actors de l’escena econòmica i empresarial del país ja ha manifestat públicament que cal una renovació generacional en l’economia catalana.

No té sentit que només fem els relleus generacionals cada trenta anys, convé que això sigui una constant i que diferents generacions puguin conviure en els òrgans de govern per tal d’enriquir-ne els diferents punts de vista i facilitar-ne un relleu gradual i permanent.

Tenim al davant nous reptes sense precedents, que precisen de nova gent, noves idees i noves formes de fer les coses. No volem haver d’explicar als nostres néts que “nosaltres ens vàrem trobar un tap”. Aquesta generació ha de passar de la reflexió a l’acció.

Publicat a:
La Vanguardia Digital
Butlletí Fundació Catalunya Oberta
El 3 de Vuit
e-Info&News JCI Catalunya

Bookmark and Share

0 Comments: