23 de setembre de 2011

JOVES EMPRESARIS #INDIGNATS ;-(

En els darrers temps, fruit de la crisi econòmica, s’han posat en marxa tota una sèrie de fòrums o àmbits de debat sobre les mesures que caldria aplicar amb la finalitat d’accelerar la reactivació econòmica de Catalunya, els quals s’han sumat a d’altres fòrums de discussió que ja es venien realitzant amb diferent periodicitat a iniciativa de diverses entitats privades.

Addicionalment a aquests, algunes organitzacions com les Cambres de Comerç, patronals i associacions empresarials, també han activat els seus mecanismes per fomentar la generació de propostes sobre accions que s’haurien de portar a terme per sortir de la crisi, i que es canalitzen cap als governs, tot entenent que han de ser aquests els que en liderin la seva execució.

Malauradament però, tant en aquests fòrums de recent creació, com en els òrgans de decisió de les esmentades organitzacions, el col•lectiu dels joves empresaris hi té poca representació. En la majoria de casos hi té una presència que no és més que simbòlica. I, en qualsevol cas, se li atorga menys representació que la que li correspondria pel pes que té aquest col•lectiu en el teixit empresarial.

Allunyant-nos dels tòpics en relació al grau de compromís i implicació dels joves en les institucions, una vegada més posem de relleu que els joves empresaris catalans no volem exercir de mers espectadors de tot el que està passant, sinó que volem assumir un paper actiu i protagonista en tots aquells àmbits de debat, discussió i decisió que s’estan produint en aquests moments, en relació al model econòmic futur que s’està dissenyant pel nostre país. Tenim una ferma voluntat de participar i de ser útils al país, aportant el nostre treball, dedicació, talent i assumint riscos.

Manca de tot sentit que la generació de joves que ara compten entre 30 i 45 anys, probablement la generació més preparada de què disposa el país, sigui exclosa de tots aquests fòrums i s’hagi de resignar a només poder-se implicar en les organitzacions empresarials de caràcter juvenil.

La implicació dels joves en aquestes entitats i fòrums de debat, que podríem anomenar “sèniors”, és del tot necessària doncs contribuiria enormement a la seva dinamització i, en molts casos, facilitaria la seva adaptació als nous temps, a les noves formes de comunicar-se, de prendre decisions, etc. No en va, ens estem referint, molt probablement, a la generació més ben preparada del país.

Ens indigna observar com són només les generacions que ens han portat a la crisi, les que ara tornin a decidir quin ha de ser el terreny de joc futur en el que haurem de ser, precisament els joves empresaris d’avui, els que tindrem la responsabilitat d’haver de gestionar i rendibilitzar les nostres empreses. Volem participar d’aquestes decisions doncs en serem els principals afectats.

Dels joves empresaris d’avui en sortiran els grans empresaris de demà, a través de l’activitat dels quals s’haurà de generar la riquesa que ha de permetre mantenir l’actual estat del benestar.

Bookmark and Share

6 Comments:

Josep Maria Gironella said...

Com a jove empresari català,tinc la sensació que l'estrangulament econòmic de la Generalitat des de fa molts anys al no poder gestionar i benefiaciar-se dels impostos recaptats a Catalunya és un reflex de la clase política d'aquest país des de fa més d'una dècada.

Per aconseguir un règim fiscal com el País Vasc,tan ERC com CiU,sabent perfectament que necesitariem, per exemple,una majoria absoluta a Madrid impossible d'aconseguir amb la presència dels dos partits d'àmbit espanyol i que,tot i que ho saben,prometen una i una altre vegada, uns i altres, per les eleccions i havent de reconèixer dies després dels comicis que no és possible.

Resulta,especialment preocupant,el trist paper que han demostrat jugar els partits purament d'àmbit català especialment en els últims 5anys (bàsicament ERC i CiU )
On encara no han demostrat, ni mostren signes d'adoptar, una actitud realment valenta davant l'Estat,sense abandonar una manera de servitud total emmascarada darrera d'un pretès,i ja falç, "seny" català,responsabilitat i centralitat política.

Amb això vull dir que,tant ERC com CiU,enlloc de plantar-se davant l'Estat i dir-los que es busquin altres socis de govern, han continuat donant suport la majoria de les vegades a uns pressupostos generals de l'Estat,tenint l'Estatut en un tribunal de Madrid....
Si això hi sumem les ocasions en què, ERC i CiU han votat en contra de dues ILP a favor d'un refèrendum i de debatre el tema independentista al Parlament i,sense oblidar, totes les declaracions dels dirigents de CiU en contra del procés independentista.

Marta Sala said...

"El poble haurà d'aprendre una altra vegada a treballar en lloc de viure de l'assistència pública."

Ciceró, (any 55 abans de Crist)

Jordi Solé,quan llegeixes aquest escrit d'en Ciceró i penses en els polítics que tenim de totes les corrents ideológiques,creus que,de moment,és pura ciència ficció,ja que hi ha una clase política que fa molt temps que es va instal-lar en la poltrona i la comoditat,i no sembla,precisament, la més indicada,idónea ni capaç de portar-nos en que aquesta realitat que viuen bastant de prop països com alemanya,Suècia,noruega...

Crec,humilment,que per aconseguir-ho,primer de tot,s'hauria de remodelar la mamera de fer i d'actuar de tota la clase política.No li sembla..?

Jordi SOLÉ i TUYÀ said...

Marta,
Estic d'acord amb la teva opinió. Et tot cas, només faria el matís que considero que hi ha un petit percentatge de polítics als quals hauríem de salvar. Però són molt pocs.

Pisos said...

Josep Maria, totalment d'acord. El bipartidisme és molt nociu per la societat.

David Martinez said...

El PP acaba, a través de la senyora Camacho,de demanar als independentistes que votin CiU.....
Encara hi ha molta gent que veuen una CiU a favor de la independència.
Si CiU,fos realment partidaria de la separacíó,creieu que el PP demanaria el vot per CiU...?

Sandra Cortés said...

En línea amb l'opinió de la Marta Sala,hi ha algun polític que ja fa més de 2 anys que va defensar laquesta manera de fer i d'actuar.
En Joan Carretero,que va entonar, davant diferents micròfons de deversos municipis catalans de manera reitarada,la necessitat de no participar d'aquell monopoli de la política format per polítics "professionals" sense capa altre ocupació coneguda,i que en moltes ocasions, aquests mateixos polítics " professionals" deixen de dir en veu alta unes veritats descumunals i de plantejar una manera de fer molt diferent,per por a perdre la comoditat i la tranquilitat que els dóna la poltrona.
Cuanta raó té la Marta Sala.....