Ja fa uns quants anys que, els que crèiem en l’emprenedoria com una de les formes més equitatives de repartiment de riquesa, predicàvem la necessitat d’impulsar polítiques, sobretot en el sistema educatiu, que fessin que els nostres joves visualitzessin dues opcions reals una vegada finalitzen els seus estudis: treballar per compte d’altri o emprendre un negoci propi. Malauradament, de forma majoritària, els joves només visualitzaven la primera opció.
Amb la sobrevinguda crisi econòmica, l’opció d’emprendre un negoci propi en acabar els estudis, ha pres especial rellevància. No en va, la necessitat ha estat sempre un dels factors que ha afavorit més l’esperit emprenedor. Per això, allò que abans consideràvem necessari, ara ha esdevingut imprescindible.
La limitada ocupació que es crearà en els propers anys farà que molts joves es vegin abocats a haver-se de crear el seu propi lloc de treball. Els uns ho faran emprenent un negoci que, a la vegada, generarà d’altres llocs de treball i, potser, comportarà una certa inversió. Però molts d’altres simplement s’autoocuparan oferint aquells serveis pels quals estiguin preparats per oferir i que tinguin cabuda en el mercat.
Caldrà doncs que els joves cerquin les seves oportunitats com a emprenedors i que s’aventurin a emprendre un negoci, tot entenent que, paradoxalment, emprendre pugui ser l’alternativa menys arriscada, davant de les enormes dificultats que es presentaran per trobar feina o, en el millor dels casos, per conservar un lloc de treball.
Ser capaços de percebre les oportunitats serà clau. En un entorn de crisi els canvis són constants, i en temps de canvis afloren noves oportunitats. Observarem que activitats que, fins llavors, eren un negoci, poden deixar de ser-ho. I, en canvi, amb tota seguretat, afloraran noves activitats que aportaran valor i podran esdevenir negocis rendibles.
En aquest sentit, el jove haurà d’estar atent a les tendències de la societat, a les necessitats que es precisin cobrir en cada moment i, per tant, haurà de ser capaç de detectar les oportunitats de negoci que aflorin en el mercat.
Tot i que això ja està succeint ara, més endavant, probablement ens trobarem en un entorn empresarial on predominaran encara més els joves empresaris, al capdavant de micro i petites empreses, als quals, d’una o altra forma, se’ls haurà d’atorgar la corresponent representativitat en els òrgans de govern de les institucions empresarials de què disposa el país i on, ara per ara, la seva presència no passa de simbòlica.
Amb la sobrevinguda crisi econòmica, l’opció d’emprendre un negoci propi en acabar els estudis, ha pres especial rellevància. No en va, la necessitat ha estat sempre un dels factors que ha afavorit més l’esperit emprenedor. Per això, allò que abans consideràvem necessari, ara ha esdevingut imprescindible.
La limitada ocupació que es crearà en els propers anys farà que molts joves es vegin abocats a haver-se de crear el seu propi lloc de treball. Els uns ho faran emprenent un negoci que, a la vegada, generarà d’altres llocs de treball i, potser, comportarà una certa inversió. Però molts d’altres simplement s’autoocuparan oferint aquells serveis pels quals estiguin preparats per oferir i que tinguin cabuda en el mercat.
Caldrà doncs que els joves cerquin les seves oportunitats com a emprenedors i que s’aventurin a emprendre un negoci, tot entenent que, paradoxalment, emprendre pugui ser l’alternativa menys arriscada, davant de les enormes dificultats que es presentaran per trobar feina o, en el millor dels casos, per conservar un lloc de treball.
Ser capaços de percebre les oportunitats serà clau. En un entorn de crisi els canvis són constants, i en temps de canvis afloren noves oportunitats. Observarem que activitats que, fins llavors, eren un negoci, poden deixar de ser-ho. I, en canvi, amb tota seguretat, afloraran noves activitats que aportaran valor i podran esdevenir negocis rendibles.
En aquest sentit, el jove haurà d’estar atent a les tendències de la societat, a les necessitats que es precisin cobrir en cada moment i, per tant, haurà de ser capaç de detectar les oportunitats de negoci que aflorin en el mercat.
Tot i que això ja està succeint ara, més endavant, probablement ens trobarem en un entorn empresarial on predominaran encara més els joves empresaris, al capdavant de micro i petites empreses, als quals, d’una o altra forma, se’ls haurà d’atorgar la corresponent representativitat en els òrgans de govern de les institucions empresarials de què disposa el país i on, ara per ara, la seva presència no passa de simbòlica.
0 Comments:
Post a Comment