Si bé és cert que la decisió de concessió de risc de l’entitat financera es basarà principalment en els paràmetres economicfinancers que presenti l’empresa i de la mesura en què aquests siguin capaços de superar els scorings o ratings, també és cert que no hem de descuidar posar en valor altres aspectes.
En aquest sentit, l’entitat financera valorarà positivament tots aquells aspectes que puguin transmetre confiança en la solvència i viabilitat de l’empresa
En destacaríem els següents:
• Disposar d’una pòlissa d’assegurança de crèdits comercials. Aquest fet suposa l’eliminació d’un dels principals riscos que habitualment assumeixen les empreses: la possibilitat d’impagament per part dels seus clients. No és menor el fet que l’empresa tingui assegurat el cobrament de les seves vendes. Els percentatges de cobertura més habituals d’aquest tipus de pòlisses són el 80%, 85% ó 90%, en funció de la companyia asseguradora i del país del client. Qualsevol entitat financera valorarà molt positivament que l’empresa tingui contractada una assegurança d’aquest tipus.
• Exportar i a quins països ho fa. En l’actual conjuntura econòmica en la que està immersa Europa i, especialment, l’estat espanyol, el fet d’exportar significa, generalment, adreçar-se a mercats que probablement ofereixen més oportunitats a l’empresa, bé perquè estan en fase de creixement, bé perquè les taxes de morositat són més moderades, etc. No obstant, cal posar de relleu que per una entitat financera no és el mateix que l’empresa exporti a un país o a un altre, doncs cadascun oferirà diferents avantatges i/o inconvenients, i implicarà un tipus de risc o un altre. No és el mateix exportar a Finlàndia que fer-ho a Guinea Equatorial, per exemple.
• Tenir diversificada la cartera de clients. Tot i que l’exercici de l’activitat empresarial ja implica l’assumpció de tota mena de riscos, és cert que, en la mesura en què l’empresa sigui capaç de minimitzar-los, les entitats financeres ho valoraran positivament. En aquest sentit, el fet de tenir diversificada la cartera de clients suposa, de per sí, una minimització del risc, doncs s’evita la dependència d’un o pocs clients i la incidència que això podria tenir en la fixació de preus, l’impagament, etc.
• La solvència dels seus clients. L’entitat financera prestarà molta atenció a la composició de la cartera de clients de l’empresa i a la solvència que aquests presentin. El banc és tant o més conscient que l’empresa de la importància que té tenir una cartera de clients sanejada.
• Tenir diversificades les seves fonts d’aprovisionament. La dependència d’un o pocs proveïdors per aprovisionar-se de matèria prima serà vist per l’entitat financera com una debilitat de l’empresa i com un aspecte que, en un moment donat, podria portar a l’empresa a una situació de dificultats.
• Tenir diversificades les seves fonts de finançament bancari. Darrerament, i a partir de les diferents onades de fusions entre entitats financeres en què s’ha vist immers el sistema financer espanyol, ha guanyat rellevància el fet que l’empresa tingui diversificades les seves fonts de finançament bancari i, a més, que les entitats financeres que tinguin inversió a l’empresa no estiguin en l’òrbita de possibles noves fusions, doncs això podria portar inestabilitat a l’empresa des del punt de vista financer.
És important que siguem capaços de traslladar aquests aspectes a l’entitat financera, preferiblement per escrit i inclús, en els casos en què sigui possible, acreditar-los documentalment.
En aquest sentit, l’entitat financera valorarà positivament tots aquells aspectes que puguin transmetre confiança en la solvència i viabilitat de l’empresa
En destacaríem els següents:
• Disposar d’una pòlissa d’assegurança de crèdits comercials. Aquest fet suposa l’eliminació d’un dels principals riscos que habitualment assumeixen les empreses: la possibilitat d’impagament per part dels seus clients. No és menor el fet que l’empresa tingui assegurat el cobrament de les seves vendes. Els percentatges de cobertura més habituals d’aquest tipus de pòlisses són el 80%, 85% ó 90%, en funció de la companyia asseguradora i del país del client. Qualsevol entitat financera valorarà molt positivament que l’empresa tingui contractada una assegurança d’aquest tipus.
• Exportar i a quins països ho fa. En l’actual conjuntura econòmica en la que està immersa Europa i, especialment, l’estat espanyol, el fet d’exportar significa, generalment, adreçar-se a mercats que probablement ofereixen més oportunitats a l’empresa, bé perquè estan en fase de creixement, bé perquè les taxes de morositat són més moderades, etc. No obstant, cal posar de relleu que per una entitat financera no és el mateix que l’empresa exporti a un país o a un altre, doncs cadascun oferirà diferents avantatges i/o inconvenients, i implicarà un tipus de risc o un altre. No és el mateix exportar a Finlàndia que fer-ho a Guinea Equatorial, per exemple.
• Tenir diversificada la cartera de clients. Tot i que l’exercici de l’activitat empresarial ja implica l’assumpció de tota mena de riscos, és cert que, en la mesura en què l’empresa sigui capaç de minimitzar-los, les entitats financeres ho valoraran positivament. En aquest sentit, el fet de tenir diversificada la cartera de clients suposa, de per sí, una minimització del risc, doncs s’evita la dependència d’un o pocs clients i la incidència que això podria tenir en la fixació de preus, l’impagament, etc.
• La solvència dels seus clients. L’entitat financera prestarà molta atenció a la composició de la cartera de clients de l’empresa i a la solvència que aquests presentin. El banc és tant o més conscient que l’empresa de la importància que té tenir una cartera de clients sanejada.
• Tenir diversificades les seves fonts d’aprovisionament. La dependència d’un o pocs proveïdors per aprovisionar-se de matèria prima serà vist per l’entitat financera com una debilitat de l’empresa i com un aspecte que, en un moment donat, podria portar a l’empresa a una situació de dificultats.
• Tenir diversificades les seves fonts de finançament bancari. Darrerament, i a partir de les diferents onades de fusions entre entitats financeres en què s’ha vist immers el sistema financer espanyol, ha guanyat rellevància el fet que l’empresa tingui diversificades les seves fonts de finançament bancari i, a més, que les entitats financeres que tinguin inversió a l’empresa no estiguin en l’òrbita de possibles noves fusions, doncs això podria portar inestabilitat a l’empresa des del punt de vista financer.
És important que siguem capaços de traslladar aquests aspectes a l’entitat financera, preferiblement per escrit i inclús, en els casos en què sigui possible, acreditar-los documentalment.
0 Comments:
Post a Comment